En del Dia Mundial de la Alfabetització,us apropem la història d'una dona de Hondures, Doña Monchita i les seves ganes d'aprendre.
A Tegucigalpa, al barri de “La Colonia”, malviuen milers de persones; amuntegats entre escombraries, deixalles i misèria, homes i dones passen els seus dies espavilar per sobreviure en una ciutat que els ha donat l'esquena.
A “La Colonia” tot fa pujada, com si, fins només per caminar, es requerís un esforç addicional. Els carrers i les cases s'han anat construint, sense ordre ni guia, a les escarpades vessants que van a desembocar en un petit rierol, contaminat per les escombraries i deixalles.
En una d'aquestes vessants, desafiant les fortes pluges estacionals, s'aixeca la casa de la Ramona Maria Torres, Doña Monchita. Construïda amb pals, xapes i cartrons, serveix d'aixopluc a una família de 20 membres.
Doña Monchita, la més vella, conviu amb fills i néts. Alguns d'ells, les dones, fabriquen “tortitas” de blat de moro que després venen els seus veïns i als establiments hotelers propers. Altres, dormen la borratxera diària tirats sobre els matalassos que comparteixen amb més membres de la família.
I, mentre els nens juguen al carrer, Doña Monchita, que en els seus 71 anys de vida "no ha fet altra cosa que treballar", dedica hores a l'estudi.
Gràcies a ACOES (Associació Col·laboració i Esforç), que dirigeix el pare Patricio Larrosa i que rep el suport d'organitzacions com Mans Unides, l'anciana hondurenya no només ha après a llegir, sinó que ja pot mostrar amb orgull el diploma que acredita els seus excel·lents qualificacions en tercer i quart grau. "Ara mateix -explica la veterana estudiant- no puc treballar tant, perquè he d'estar estudiant, ja que vull passar el sisè grau".
Doña Monchita és només un exemple de la tasca que el pare Patricio duu a terme a Tegucigalpa. Més de 5.000 mil nens i persones grans es beneficien del treball, que sobretot en el camp de l'educació, realitzen el sacerdot espanyol i les desenes de voluntaris que li donen suport.
Cada dia, nens i grans van en torns de matí o de tarda, als centres de reunió on reben suport, capacitació, formació en higiene i nutrició i un dinar, probablement, l'única del dia.
El futur va arribar per la Ramona als 71 anys, però, probablement, l'exemple d'esforç i la col·laboració d'aquests joves voluntaris hondurenys, sortits de barris com de l'illa o “La Colonia”, permetran avui a molts nens somiar amb una vida que els seus grans no van tenir.
-->Pots rebre les actualitzacions del blog per email, introduint la teva adreça aquí o a l'espai que trobaràs a la columna de la dreta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada