Homenatge als voluntaris de Mans Unides

El passat 9 de desembre, amb motiu del 50è aniversari de Mans Unides, es va retre un merescut homenatge als voluntaris de Mans Unides. L'acte es va celebrar al CaixaForum de Barcelona, i va aplegar a més de 350 persones.

>Pots rebre les actualitzacions del blog per email, introduint la teva adreça aquí o a l'espai que trobaràs a la columna de la dreta.

Pobresa i canvi climátic, dues imatges

Proporció de països que més gasos contaminants emeten:


Països amb més morts relacionades amb les emissions de CO2:


Avui s'inicia la Cimera de Copenhague, amb l'objectiu de d'arribar a un nou acord global per la reducció de l'emissió de gasos contaminats.

Aquesta són només dos imatges que ens fan pensar:

La primera respon a la proporció de paísos que més gasos contaminants emeten. La segona mostra els països amb més morts relacionades amb les emissions de CO2.

El cas del continent africà és alarmant i explica perquè països que estan desenvolupament es troben en un situació de "injustícia climàtica": no han provocat ells el canvi climàtic i són ells qui paguen les conseqüències.

A més, a l'hora del desenvolupament econòmic se'ls demana un de sostenible amb les limitacions que això comporta, quan en el seu moment els països més rics mai van tenir aquestes limitacions per desenvolupar-se.

Mans Unides, dins la coalició internacional CIDSE, porta uns mesos donant a conèixer la campanya, Sembra un clima de justícia, donant a conèixer aquesta injustícia climàtica que sofreixen els països del Tercer món.


Més informació sobre la relació de Clima i pobresa, al nostre Observatori-


>Pots rebre les actualitzacions del blog per email, introduint la teva adreça aquí o a l'espai que trobaràs a la columna de la dreta.

Viatge a Burundi, impressions

En Pere Boadas ha viatjat recentment a Burundi per conèixer de prop el treball de les contraparts de Mans Unides.

Aquest és la seva crònica:

"Amahoro. Pau en Kirundi, és la paraula millor acollida pels burundesos; és un salutació però també una aspiració, després de dotze anys de guerra civil oberta o solapada entre Hutus i Tutsis; afronten el seu futur amb la il·lusió de qui surt d'una etapa negra a què no es vol tornar, que els va aportar milers de morts, pèrdues de recursos materials, destrosses de les escasses infrastructures, però sobretot restes d'un odi ètnic que fa difícil la convivència i va deixar seqüeles en nens i joves que no han conegut mes que situacions de violència. Malgrat això les seves cares s'il·luminen i dibuixen somriures amb el crit esperançador: Amahoro.

En aquesta tasca de reconstrucció no estan sols, hem pogut comprovar que el Senyor no els abandona, que són molts els missioners i cooperants que s'afanyen a lluitar braç a braç amb els més desfavorits, per reduir els marges de la injustícia, per mostrar-los un camí de cooperació per a la solució dels seus problemes, on tots aporten segons els mitjans disponibles i en aquest caminar troben un gran suport en les sempre sensibles "Mans Unides".

El treball dels nostres socis locals és impagable, amb els escassos mitjans que compten fan "miracles" per multiplicar la seva eficàcia, sense ells la realitat del sud seria molt més difícil; donem gràcies perquè ens acosten als "preferits del Senyor"
(segueix llegint...)

Pots rebre les actualitzacions del blog per email, introduint la teva adreça aquí o a l'espai que trobaràs a la columna de la dreta.