Encara que la reunió del G-20 es celebrà el passat 15 de novembre, ens agradaria recuperar aquesta reflexió de Mans Unides:
"Se'n recordarà algú dels 923 milions de persones famolenques?
Han passat ja vuit anys des que a Nova York, al Cim del Mil·lenni del 2000, s'adoptessin vuit ambiciosos compromisos, coneguts com “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni”, encaminats a acabar amb la fam i la pobresa en el món. Res feia presagiar que avui els ulls de l'opinió pública anaven a dirigir-se a una reunió extraordinària que aglutinarà a Washington als més importants mandataris del món. El motiu? El món, de sobte s'ha vist embolicat en múltiples crisi.
Però, com sempre, la majoria dels mitjans concentren la seva preocupació en la crisi econòmica i financera, relegant a un segon pla la crisi dels aliments, la crisi de l'energia, la crisi del clima, la crisi de la seguretat i, la no menys important, crisi de credibilitat d'organismes internacionals, com l'ONU, el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc Mundial.
La reunió del G-20 a Washington no pot ser una escenificació més del malbaratament i la xerrameca d'una amalgama de vint països amb unes economies i uns sistemes polítics amb vicis molt particulars. Tenim por d'assistir a un debat centrat en com desfer els desvaris de les economies més riques basades en l'especulació financera desbocada.
I potser després, si sobra quelcom, arreglar una mica la vida dels pobres i els famolencs, que són les víctimes de sempre. Ho van ser abans, quan els comptes bancaris s'engreixaven amb l'especulació financera invertint en primeres matèries (en productes alimentaris) i ho són avui davant l'enfonsament de l'eufòria especulativa.
Des de Mans Unides miraríem amb esperança la reunió del G-20 si no intuíssim que a serviria únicament perquè el G-8 busqui la manera de salvar el creixement dels països rics, a costa d'aprimar-se encara més les economies dels països pobres a base de plans restrictius, privatitzacions i reducció de la cooperació al desenvolupament. Fa vuit anys, el nombre de persones famolenques anava disminuint; avui són 923 milions, 75 més que l'any 2006.
Hi ha motius de sobra per esperar dels mandataris reunits voluntat política per exigir que es reprenguin els compromisos de Desenvolupament del Mil·lenni i perquè els governs posin ordre en un sistema financer i econòmic ple de problemes de cobdícia i injustícia. Però, realment se'n recordarà algú d'aquests 923 milions de famolencs?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada