Dins de la campanya de Mares: dret i esperança de Mans Unides ens arriba la història de tenacitat d'una dona de Bolívia.
Doña Yola Clares Gutiérrez comença a treballar a les 6 del matí. Té 55 anys i viu a Pampa Belén, comunitat del altiplà en el departament bolivià de La Paz.
"El que produïm en la chacra (petita parcel·la) -comenta Doña Yola- amb prou feines ens arriba per menjar. Per això els nostres marits s'han d'anar a treballar a la ciutat de La Paz i nosaltres ens quedem aquí a càrrec de les tasques de la chacra”.
Ella, al igual que 6.000 famílies del altiplà han optat per dedicar-se a produir llet, com a font principal d'ingressos. A principis dels 90, quan decidí fer-se càrrec del seu propi ramat. Amb moltes dificultats varen obtenir la primera producció lletera, tan minsa al principi que només arribava pel consum familiar.
Amb el temps va destinar tota la producció de llet a la seva comercialització. I en aquest punt va trobar-se la gran dificultat del procés: la venda del producte, en una comunitat on la comercialització de tota la producció està en les mans de dues empreses (PIL i DELÍCIA), que paguen preus molt per sota dels costos de producció. Cal sumar a més, que en moltes ocasions, la llet és rebutjada per no acomplir amb els paràmetres de qualitat establerts.
“Va arribar un moment en el que vaig estar a punt de deixar les meves vaquetes i dedicar-me a una altra activitat”. Però el suport de la meva família va ser important per continuar”
Doña Yola va comprendre que sola no aconseguiria fer canvis en el sistema i que necessitava posar-se en contacte amb altres productors. En aquest pelegrinatge va arribar a el "Centro de Capacitación y Servicios para la Integración de la mujer" (CECASEM).
Va comprendre que millorar la qualitat de la llet era quelcom essencial, juntament amb millorar el seu coneixement sobre l'alimentació del ramat, la sanitat, i tota mena de factors que influeixen en el procés de producció de la llet.
Varen llavors millorar la qualitat, però encara calia millorar els preus de comercialització. Tots la comunitat de Pampa Belen va ser organitzada per tal de construir la infraestructura necessària per a la transformació de la producció lletera. Després de llargues i àrdues jornades de treball va finalitzar la construcció del laboratori artesanal. “Jo tènia un somni -diu Doña Yola-. Després ja no va ser només el meu somni sinó el de tota la comunitat i per a això vàrem treballar de valent”
PROLAB (Productors Lactis de Belen) va néixer el 2005 i Doña Yola va ser tirada com a presidenta, en una zona on la participació de les dones en els espais de decisió és gairebé nul·la.
El 2006 es presenta la possibilitat d'atendre l'esmorzar escolar al municipi de Port Acosta. Era un gran repte: la provisió d'aproximadament 2500 racions de iogurt per setmana requeria processar més o menys 100 litres diaris. El treball es prolongava dia i nit. I el control de qualitat aplicat al producte va ser molt rigorós.
El treball realitzat per Yola havia donat ja els seus fruits, PROLAB per tercer any consecutiu s'adjudicava la provisió del des de juny escolar al municipi de Port Acosta. La qualitat del producte i la puntualitat en l'entrega d'aquest s'havien constituït en una característica de l'Associació.
Avui Doña Yola somriu satisfeta. Ha aconseguit el que es va proposar quan va decidir iniciar-se en l'activitat: “... sí, no ha estat fàcil, però estic molt contenta”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada